Nom: Núria
Lloc: Barcelona, Catalunya, Espanya
Edat: 29
Religio: agnòstica

Quin creus que és el principal (o principals) problema que afecten al món?
L'ésser humà. És per culpa de l'ambició, de voler tenir "més" en un sentit global, que hi ha injustícies, guerres, estrés.. Crec que l'home no és bò per naturalesa, i per això s'està auto-destruïnt. Per això permet el sufriment dels de la seva mateixa espècie, i fins i tot el provoca..

Com es podria solucionar?
Sóc molt pessimista, perquè com he dit, crec que és la mateixa naturalesa de l'ésser humà el problema per a l'ésser humà, i això té petita solució.
Tot i així, amb bones campanyes de comunicació, bona educació, i llibertat dels mitjans de comunicació, potser una major part de la població sabria la veritat i es concienciaria. De fet, crec que la juventut d'ara del món occidental està fent un gir. Tímid, però l'està fent. Crec que cada cop més gent jove es despreocupa per una carrera professional brillant, per guanyar diners, i es preocupa per veure una miqueta més què hi ha més enllà.. Potser si anem augmentant de número dels que obren els ulls es pot anar donant un gir una mica més gran..

Què pots fer tu per a col·laborar en la seva solució?
Jo intento informar-me i sensibilitzar a la gent del meu volant. Tot i així, és molt trist veure que la gent potser t'escolta, però al cap de mitja hora ja no se'n recorda..
De fet és normal. El dia a dia fa que no et quedi temps ni per pensar, ni per observar, estudiar. Està molt ben fet, el sistema, per tal de crear autòmates que no portin molts problemes... Treballar-menjar-dormir-  treballar per consumir-consumir gràcies a que has treballat- tenir moltes coses i així ser més feliç..
També és tanta la informació que rebem, que al final la deshumanització és inevitable.
Jo intento parlar amb la gent del meu entorn, però a vegades és impossible.

Quina creus que és la principal (o principals) causes de la infelicitat?
L'ambició, les enveges, l'egoïsme, la falta d'empatia, l'individualisme, la por.

I un dia una persona em va dir que l'ésser humà era un defecte. Perquè no s'entén un ésser viu amb una capacitat de pensar tant elevada, i al mateix temps que sigui incapaç d'auto-investigar-se una mica més per aprofitar millor les seves capacitats... Que tot el que existia, o racionava (per exemple les màquines), o actuava per instint, com els animals.. Nosaltres som una barreja, i això porta moooolts problemes.

De quina manera seríes més feliç?
En un entorn tranquil i relaxat, sense presses, ni tensions. Una feina que no m'absorveixi molt temps, perquè la vida és per viure-la, no per veure-la passar. "Que cada día sea para contarlo", em deia un amic...
També e, caldria que la gent se n'adonés de com va el món i fes un canvi total. Que al final de les pel.lícules els dolents van a la presó, i jo vull aquest final, no el que el bò es mor...

Què pots fer per ser més feliç?
Intentar relativitzar els problemes del món a la meva vida diària. Intentar tornar-me una miqueta més individualista, i pensar en mí, no deixar que m'afecti tant els problemes universals... O llavors em tornaria com aquests insensibles que "critico"?
I fugir de l'estrés de Barcelona, que és una ciutat que m'encanta, però que em reclama un esquema de vida que ara mateix no comparteixo.
Marxaaaaaaaaaar, viatjar, per seguir coneixent, i així creixent.

Comentari:
Molta sort en el teu viatge.
Propaga el missatge, company. Tú tens aquesta oportunitat.