| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (15/11/2010) MES Següent (2011-01-14)› ‹ Anterior (2010-10-08 - Canada) PAÍS Següent (2011-01-23 - Mexico)› US Miami (veure sobre mapa) 13/01/2011:
En Ted de Miami s´havia compromès a allotjar-nos des del 20 de desembre fins al 13 de gener, quan teníem el vol cap a Mèxic. Li havíem ofert de pagar-li un lloguer per l´habitació però ell es va negar a acceptar i només em va demanar a canvi que l´ajudés alguns dies a arreglar algunes coses de casa. Vam marxar de Naples 3 dies abans del dia 20, però per sort fórem allotjats a Miami per una altre dona de Couchsurfing. La Brandee era una policia de transit que acabava de complir els 40 anys i que estava apuntada a molts grups de Meetup, un portal d´Internet que reunia a gent de gustos similars. Vàrem anar a dos trobades de Meetup amb la Brandee: una nit vam visitar diverses galeries d´art i una altre nit jugàrem a diversos jocs de taula a casa d´una dona. Dos dies més tard anàrem a una altre trobada de Meetup amb en Ted, aquesta vegada a una trobada d´ateus. Abans però, haguérem de portar el cotxe a arreglar a un taller, perquè el dia que havíem d´anar a casa en Ted, aquest no es volgué engegar. Vam haver de pagar 450 dòlars per a canviar la pompa de la gasolina, una bona clatellada, tot i que esperàvem recuperar-los al vendre el cotxe, pel qual començàrem demanant 2000$ a través d´Internet. Celebràrem el Nadal tots tres a casa d´un home de Couchsurfing, en Thom, que s´havia ofert a acollir una festa a casa seva. En Thom no havia consultat quanta gent es presentaria i pensava que només vindrien unes 2 o 3 persones, però al final fórem uns 30, tot i que no va ser problema, perquè hi hagué espai suficient i begudes i menjar per a tothom. Durant la trobada vaig mantenir diverses converses interessants, tot i que destacaria la que vaig tenir amb una noia i un home jueu, que es van interessar per la meva opinió sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Per una banda, manifestaven que els Jueus tenien dret a Israel per motius històrics, perquè 2000 anys abans havien habitat aquelles terres, però jo vaig contestar que amb els mateixos arguments els nadius americans, o indis, podrien reclamar tot el territori d´Estats Units, perquè 500 anys enrere havien habitat aquelles terres. De totes maneres, jo defensava l´existència d´un estat d´Israel, perquè, de la mateixa manera que els nadius americans no poden fer res contra una població ja assentada, també seria injust que els palestins expulsessin a tots els Jueus de Palestina o Israel, tot i que haurien d´arribar a un acord polític i aconseguir la pau. En aquest aspecte, els dos acusaven a Palestina i als Països Àrabs de la falta d´acord, però jo els responia que els palestins semblaven molt capficats a negociar unes fronteres, per exemple acceptant les fronteres proposades al 68, però no pas els Israelians. I vaig acabar preguntant ´quina solució acceptaria el govern d´Israel´ i no em saberen respondre, assumint que els israelians només estaven interessats a seguir tensant la corda per a aconseguir el màxim de terreny en un futur molt llunyà, quan finalment es firmessin definitivament uns acords de pau. Va ser curiós que conegués a dos jueus més aquells dies, tots ells amb un sentiment d´identitat que no abandonaven per res del món, per exemple un d´ells em va sorprendre que es definís com a jueu malgrat no cregués en Déu i un altre es definia com homosexual jueu i cada dissabte anava a una sinagoga gay. Després de celebrar el cap d´any a Miami, sopant al Hard Rock Cafè i mirant els focs artificials amb altres amics de Couchsurfing, ens encapsulàrem uns quants dies més a casa en Ted, passant moltes hores davant l´ordenador seguint escrivint el llibre d´Àfrica. Per sort, alguns vespres en Ted ens treia a sopar amb amics seus escèptics i ateus, coneixent un d´aquelles nits a en James Randi, un americà que va treballar en els anys cinquanta com a mag professional i escapista, però que va saltar a la fama com escèptic, desemmascarant als anys vuitanta al psíquic Uri Geller, a qui va acusar de xarlatà que usava trucs coneguts entre els mags per fer-los passar com a poders sobrenaturals. Anteriorment, el 1968 James Randi havia ofert 100 dòlars de la seva butxaca a la primera persona que pogués proporcionar una prova objectiva del paranormal, un premi que eventualment va créixer a 1.000, 10.000 i fins als 100.000 dòlars, els quals es van quedar petits el 1996, quan el pioner d´Internet Rick Adams va donar un milió de dòlars per incrementar el desafiament i pressió sobre els parapsicòlegs. Pensant que el personatge era prou important i interessant com per a escriure´n algun article per a algun diari espanyol, uns dies més tard em vaig tornar a reunir amb ell i li vaig fer una entrevista molt interessant (www.youtube.com/watch?v=oUldQZNs1X0). Finalment, pocs dies abans de marxar cap a Mèxic, vàrem vendre la furgoneta a una parella holandesa per 1600 dòlars, un bon preu, doncs tenint en compte el preu de compra i totes les reparacions i despeses que havíem tingut al cotxe, aquest ens havia costat una mitjana de 7 dòlars al dia, molt més econòmic que el lloguer d´un cotxe. Un parell de dies més tard vàrem fer uns quants sopars d´acomiadament amb diversos amics que havíem fet, i un altre sopar l´última nit abans de marxar amb en Ted, qui va insistir d´invitar-nos un altre cop. Definitivament en Ted havia estat un amfitrió esplèndid, com molts altres que ens havien allotjat a Estats Units, amb la diferència que amb en Ted havíem tingut oportunitat de conèixer molt més el seu afable caràcter i la seva generositat, perquè havia accedit a allotjar-nos una llarga temporada. L´última nit va rebutjar que agaféssim un taxi de casa seva fins a l´aeroport i es va despertar a les 4 del matí per a portar-nos-hi. Durant el camí li tornarem a manifestar el nostre agraïment per tota la seva hospitalitat i insistírem que ens vingués a visitar en un any i mig a Catalunya, on intentaríem recompensar-lo per tota l´ajuda rebuda. |
|
