Prenent el pols al món

Nom: Eva Bertomeu i Camps
Lloc: Mataró, BCN. Espanya
Anys: 33
Ocupació: ara aturada però soc Dissenyadora Gràfica i Artista Creativa.

Quin creus que és el principal (o principals) problema que afecten al món?
La capad'ozo, xq no som conscients del q tenim.
La fam i les poblacions tercer mundistes, no tenim consciència de la humanitat, de q pasaria si fossim nosaltres, de la globalitat, si tots ens unissim, tots no hi hauria gent q passes fam, ni pobresa, els pobles s'enrriquirien minimament, no hi hauria tanta deseperació, ni violacions, ni patiment ni tristesa.
La guerra i la mort,xq no som consciens del q és la vida.

Com es podria solucionar?
Malauradament, jo ho he intentat amb el meu petit cercle d'amics i amb mi mateixa i aquesta societat capitalista i consumista és massa forta i amb premis enganyoso (materials) que fan q ningú faci ni un sol pas...i el meu solet no fa res.

Què pots fer tu per a col·laborar en la seva solució?
EL que he dit avans, intentar conscienciar el meu cercle, però no serveix de res, ni els projectes socials, que ni molt menys m'aprova la generalitatni educació..res, sentir-me malament, conscient de la meva humanitat i egoïsme.

Quin creus que és el principal (o principals) problema que afecten a la teva regió o entorn
Bé, jo no paso fam bàsicament és l'atur i les poques ajudes per tenir una bona feina, o taller d'art o pis on viure i poder emancipar-se un. Pr sort la majoria tenim uns pares amb una pasciència inesgotable i ens donen una llar on poder viure (amb ells dins clar).

Com es podria solucionar?
Aih, que em fas riure, amb subvencions i ajuts per montar una empresa, per trobar pis, feina, etc...pagar gas llum aigua...una mica el comunisme...acabaria fatal...no???

Què pots fer tu per a col·laborar en la seva solució?
Jo, mantenir-me contenta, esperançada, que si jo existeixo i penso així, algú més hi haurà...poder l'Ameliè...no sé...tirar endavant i adaptar-me a aquesta societat...la nostre...

Et consideres feliç? Perquè?
A vegades, pq si no has estat mai feliç com pots saber que és estar trist...més que mai quan m'il·lusiono per algun projecte sense afany de lucre i q serveixi d'algu, pels joves del barri, inquietuds de nens, crear art...

De quina manera series més feliç?
pintant sempre....

Quin creus que pot ser el secret de la felicitat?
conformar-se? diuen que no és més feliç qui més é si no quí menys necessita, però les necessitats ja no les controlem nosaltres, feina, casa, amor...tot va lligat i tansols en pots controlar una...ummm...el tema dona massa per parlar....

Comentari:
Donaria el q fós, per poder ser un de vosaltres, tenir la força, l'empenta , l'energia i la pasta (necessitat afegida per altres) i fer amb vosaltres aquest viatge i ajudar una mica més...m'estic mirant ongs per participar en algo, haig de fer algo i sentir-me més humana i viva i perque no, més feliç.