| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (05/12/2008) MES Següent (2009-02-03)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› India Agonda (veure sobre mapa) 09/01/2009:
El diumenge al matí, ens vàrem acomiadar amb pena dels nostres amics, fins i tot, deixant escapar alguna llàgrima, doncs hem passat un mes fantàstic, com si es tractés d’un parèntesis en el nostre viatge. Ara tornarem a la nostra rutina de viatge, replantejant un recorregut que lentament es van concretant. Segons les notícies rebudes, el viatge a través de Burma o Myanmar és impossible, d’altre banda, els pressupostos per a enviar el cotxe amb vaixell fins al Sud-est asiàtic o Amèrica són massa costosos, així doncs, només ens queda la opció de deixar el cotxe al Nepal (a l’Índia només es pot tenir importat el cotxe un màxim de 6 mesos a l’any) i viatjar amb motxilla pel sud-est asiàtic i Xina. Després tornarem al Nepal a buscar l’autocaravana i desfarem el camí fet fins a l’Índia, visitant de nou els bons amics fets a Pakistan, Iran, Turquia i Europa, arribant a Catalunya a mitjans de novembre, on intentarem vendre l’autocaravana per a seguir el viatge per Amèrica al cap de tres o quatre mesos. En qualsevol cas, les pròximes dues setmanes les volem passar amb tranquil•litat, relaxant-nos a la costa, a prop de Goa, abans de seguir el viatge cap a noves aventures i coneixences. De totes maneres, de camí cap a la platja de Gokarna, vàrem visitar dos indrets d’interès. Primer vàrem visitar la gran estàtua de Sravanabelagola sobre d’un pujol de pedra, un dels més importants i antics centres de peregrinatge Jainista. L’estàtua és un gran monòlit excavat al segle 3 abans de Crist, de 17 metres d’altura (el monòlit més alt del món segons els locals) que representa una deïtat Jainista nua. L’altre punt d’interès va ser el temple de Channekeshava a Belur, on vàrem arribar d’hora per a poder assistir a un simple ritual en el qual mostraven una estàtua d’un Déu hindú a un grup de peregrins, mentre sonava música d’un saxofon, acompanyat per tambor i una forta campana. Apart de la simple cerimònia, el temple i el seu complex era interessant per la gran quantitat d’estàtues de pedra decorant les parets de diversos petits temples, moltes d’elles de amb formes sensuals, similars a les de Kajuraho. Al migdia, mentre preníem la carretera cap a Gokarna, el llum de la bateria del cotxe es va encendre. Vaig sortir amb el tester i vaig verificar que l’alternador no funcionava. Preocupats, varem dirigir-nos a un taller elèctric d’un petit poble i ens van comentar que no ens ho podrien arreglar allà, per falta de peces. Tement que podria ser un problema greu i que podríem quedar-nos sense bateria per a seguir conduint, vàrem decidier fer camí en direcció contraria, cap a Bangalore, ja que direcció a la costa no hi havia ciutats importants. A mitja tarda, vàrem parar a una ciutat propera a Bangalore, en un taller autoelectric, i allà em van dir que em podrien mirar el problema si jo mateix treia l’alternador. Tenint experiència d’Àfrica, no em vaig fer pregar i em vaig posar mans a l’obra. Un cop els vaig lliurar l’alternador van trobar l’averia de seguida: un dels carbons que feia contacte s’havia gastat. Al cap d’una hora em van tenir l’alternador arreglat, el qual vaig tornar a muntar casi a les fosques. L’endemà varem fer camí cap a Gokarna, per una nova carretera, primer una autopista de dos carrils i al següent dia, una petita carretereta plena de camions que baixava fins a la costa. Al migdia vàrem arribar a Gokarna, un poble amb unes platges molt boniques que rep forces turistes de motxilla (els nostres amics David i Maria havien estat aquí). De totes maneres, a nosaltres no ens va atreure massa, doncs encara que tingués una platja molt bonica (la platja d’Om), no hi havia bon lloc on aparcar. A més a més, Gokarna és un poble de peregrinatge, amb centenars de peregrins vestits de negre arribant cada dia amb autobusos i jeeps, que impedien que ens hi poguéssim relaxar. Així doncs, l’endemà, avui, hem decidit de fer camí cap a les properes platges de Goa, on ens havien dit que hi havia una platja excel•lent per a aparcar l’autocaravana. ‹ Anterior (05/12/2008) MES Següent (2009-02-03)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› |
|
