| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (05/09/2009) MES Següent (2009-11-04)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› Turkey Sanliurfa (veure sobre mapa) 08/10/2009:
Després d’estar viatjant més d’un any per Àsia, a Turquia ens hem sentit més relaxats que mai, amb una cultura molt més pròxima a la dels nostres països. Després de fer compres a Dogubayazit, que van incloure formatge i olives, primera nit la vàrem passar aparcats a prop de la carretera, a la vista del mont Arat. Feia temps que no dormíem fora d’una ciutat o gasolinera amb la certesa de no ser molestats. I així va ser, a més de gaudir per primera vegada dels del Tibet, d’una temperada nit que ens va fer treure les mantes dels armaris. Teníem previst d’arribar a Romania a mitjans de Novembre per a visitar la família de l’Alexandra, i a Catalunya a principis de Desembre, així doncs, tenint un mes i mig per endavant, vàrem començar a fer camí cap al sud de Turquia, amb la intenció de visitar Anatòlia o la regió del Kurdistan i posteriorment Síria. Tenia ganes de visitar aquest país, perquè nombrosos viatgers ens havien explicat les seves excel•lències, però també per a treure’m l’espina que encara tinc clavada, quan les seves autoritats em van prohibir l’entrada provinent de Jordània. De totes maneres, encara que l’Alexandra ho expressés obertament, en el meu interior també m’atemoria la possibilitat de tornar a tenir problemes per a entrar (a més a més, l’Alexandra necessitava obtenir el visat amb anterioritat) o tenir problemes un cop a dins i tenir dificultats de sortir del país amb l’autocaravana. En qualsevol cas, encara ens trobàvem lluny de Síria i les vistes del nord de Turquia ens tenien suficientment encisats com per a pensar en les possibles dificultats venidores. Vàrem passar un parell de dies pel voltant del llac Van, essent invitats a prendre te en alguna ocasió per alguna família turca feia el picnic a prop de les seves aigües. Passats aquests dos dies de tranquil•litat, davant del blau llac, algunes petites illes i una misteriosa muntanya nevada al fons; vàrem reprendre el camí, sense presses cap a Mardin, un poble envoltant un turó que dominava les infinites planícies sirianes a sota. Pel camí ens vàrem aturar al monestir de Mor Yaqoub (sense massa interès) i just abans d’entrar a Mardin, al monestir de Mor Hananyo, fundat poc abans de l’any 500. Aquest darrer monestir va ser durant 800 anys la seu del patriarca de la religió cristiana Siriac Ortodoxa, que a la regió compta amb molts altres monestirs, alguns d’ells fundats abans de l’any 400 després del naixement de crist. Després de passejar un matí pels estrets carrerons de Mardin, vàrem baixar a la planícia siriana (sense entrar a Síria) i vàrem conduir fins a Sanliurfa, una ciutat tradicional, amb un extens bazar, antics edificis, i una gran mesquita al costat de la cova on els musulmans creuen que va néixer Abraham, el pare de les religions abrahamiques (jueva, cristiana i islàmica), aquell profeta al qual Déu va demanar de sacrificar el seu fill, tot i que un àngel ho impedís en el últim moment (potser traint la voluntat de Déu). Just abans d’arribar a Sanliurfa i de fer una bonica passejada pel seu casc antic, vàrem passar la nit en una gasolinera tancada on molt amablement ens van deixar aparcar. Malauradament, cap a les 8 del vespre, un nou guarda de seguretat es va presentar i ens va dir de molt males maneres que havíem de marxar, però jo, el vaig ignorar i a la segona que va venir em vaig posar a cridar per la finestra que ens deixés en pau (m’havia molestat les seves males maneres, però d’altre banda en aquell punt teníem Internet wifi i no volíem marxar). Els meus crits deurien calmar el guarda, qui ens va deixar en pau tota la nit, però d’hora al matí, el mateix guarda acompanyat del primer guarda que ens havia donat permís per a aparcar, ens van demanar que marxéssim, igualment de males maneres, i jo també, de males maneres els vaig tornar a cridar que tinguessin paciència i que ens deixessin una hora. Però no, van treure un bat de beisbol, i després de molts més crits i amenaces vàrem acabar marxat ben malhumorats. Ha estat aquest incident que ha provocat la meva decisió de no intentar entrar a Síria (l’Alexandra ja havia manifestat amb anterioritat les seves poques ganes). Estava cansat de problemes, fins i tot dels petits, i ja tenia ganes d’arribar a casa per a descansar una temporada abans de reprendre el viatge i aventura cap a Amèrica. He comptat els quilòmetres que ens quedaven per a arribar a Catalunya, calculant-ne uns 5000km. M’ha donat la sensació que n’eren molts, però al mirar els quilometres recorreguts des de Nepal (uns 8000km) m’he adonat que en realitat ens trobem molt més a prop de casa del que em pensava, sobre tot l’Alexandra, qui només es troba a 2000km de Romania. Mont Memrut (veure sobre mapa) 10/10/2009:
Després de decidir de no entrar a Síria i de començar a fer camí cap a Ankara, ens vàrem desviar per unes petites carteretes per a visitar el cap de munt del Mont Nemrut, de 2134m, una de les atraccions turístiques de Turquia més misterioses. Durant el primer segle abans de crist, va florir breument el regne de Commagene, durant el qual, un del seus reis va construir una tomba santuari al cim de la isolada muntanya. Aquest mausoleu estava compost per diverses grans estàtues, unes mirant a l’est i unes altres a l’oest, les quals van perdre els seus caps degut a terratrèmols. Actualment, aquests grans caps de pedra del rei i de diversos deus descansen al terra, com si es tractés d’un enigmàtic decorat per a una pel•lícula fantàstica o mitològica. El misticisme del lloc fa que durant la posta del sol i a la seva sortida, el indret quedi saturat de turistes, tot i que fora d’aquests horaris, també es pot gaudir del a solitud enmig d’aquests colossos. Ankara (veure sobre mapa) 22/10/2009:
La següent parada després del mont Nemrut va ser la bonica Cappadocia, la qual ja havíem visitat l’anterior vegada. Ens hi vàrem estar uns dies a, però pràcticament no fent res, passant bona part del dia connectats a Internet, apart de dedicar un matí a caminar per les muntanyes i un altre a reunir-nos amb un home de couchsurfing, en Zili Kilim. En Zili havia viscut bona part de la seva vida a França, permetent-lo d’analitzar la societat turca amb una altre perspectiva. Explicava que a Turquia la gent és molt hospitalària, tot i que a vegades això pot ser un problema, per exemple, al visitar al seva família conduint durant 24 hores, els amics o familiars no tenen en compte el seu cansament i el manten despert durant 24 hores més. De fet, la seva mare encara està preocupada per ell, que ja té 40 anys, i sempre ha de vigilar el què fa per tal de no enfadar a la família. En qualsevol cas, en Zili criticava molt més agudament la soledat en la que la gent viu a Europa i França en particular. Per exemple, la seva xicota es va negar a anar a demanar sal a uns veïns la primera vegada que ell va arribar a França i va haver de cuinar sense aquest essencial ingredient. D’altre banda, a França, la gent paga masses taxes, limitant-los la llibertat individual, juntament amb les lleis, economia,... Després de passar un dia a la Fiat canviant el vidre frontal de l’autocaravana, ens vàrem arribar a Ankara on volíem canviar una bateria que encara estava en garantia i trobar-nos amb un amic. Malauradament no ens vàrem poder trobar amb l’amic i la bateria no la vàrem poder canviar a l’instant, havent d’esperar sis dies a que fessin totes les proves corresponents. Durant aquesta espera, vàrem deixar passar el temps mentre estàvem aparcats a un gran centre comercial d’on obteníem Internet wifi. Actuàvem com si ja s’hagués acabat el viatge, o com si després d’un llarg estiu, ara no tinguéssim altre opció que hibernar. En qualsevol cas, tampoc vàrem estar inactius, doncs també vaig passar forces hores corregint el diari de fa quatre anys enrere, quan viatjava per Europa, amb la vista posada a una futura possible publicació. ‹ Anterior (05/09/2009) MES Següent (2009-11-04)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› |
|
