| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (08/01/2006) MES Següent (2006-03-09)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› Spain Girona (veure sobre mapa) 04/03/2006: Aquesta tarda m’he acomiadat de la meva família a casa dels meus pares, la Teularia, a Orís. Després al Tse-tse de Torelló he fet un sopar de comiat amb els meus amics. Feia temps que no ens reuníem tots i ha estat entranyable. Hem estat bevent fins passades les tres del matí del barril de cervesa que el Tse-tse ens ha regalat. I finalment m’he acomiadat dels pocs amics que quedaven. He engegat la Hymer amb intenció de parar a dormir a qualsevol lloc. Però he anat tirant direcció Vic. Després he agafat l’Eix direcció Girona i he seguit. He començat a comptar els primers quilometres dels més de 150.000 que hauré fet al cap de tres anys. Estava deixant enrera una carretera que em coneixia bé, una carretera per on no tornaria a conduir en molt temps. Estava deixant enrera molts bons amics i amigues, la família, i molts bons moment. Els quilometres es consumien lentament i la malenconia m’anava impregnant. Però al mateix temps aflorava la il·lusió d’estar iniciant aquest viatge que feia tant temps que somiava, aquest viatge que havia preparat amb tanta dedicació. També la il·lusió per aquests incerts bons amics i amigues que coneixeré, aquests molt bons moments que viuré. Finalment la son m’ha començat a vèncer i després d’una hora i mitja de conducció en la foscor he parat al costat d’una gasolinera i m’he posat a dormir. Bascara (veure sobre mapa) 05/03/2006:
Aquest matí m’he despertat sense dormir les meves vuit hores i potser per la il·lusió o pels cafès d’ahir no m’he pogut tornar a dormir. M’he dutxat i he sortit a comprar el diari El Periodico perquè hi apareixia un reportatge sobre el meu viatge. L’he estat llegint mentre dinava algunes de les sobres de l’àpat d’ahir a casa dels meus pares. A la tarda he estat ordenant més coses a la Hymer i finalment he sortit direcció a Bàscara, on un meu tiet Jordi hi viu. A mig camí m’he adonat que hi havia la porta del bany oberta i espetegava. He aparcat al costat de la carretera amb els quatre intermitents i he anat cap a darrera per tancar-la. De cop s’ha apoderat de mi una sensació rara de mareig, com si anés en vaixell, i m’he comentat, si que bufa fort la tramuntana (un vent molt fort del nord de Catalunya). Però llavors he mirat per la finestra i he vist que l’autocaravana s’estava movent enrera. He saltat cap endavant i he estirat el fre de mà. S’ha parat en cop. M’havia oblidat de posar-lo. Per sort l’autocaravana no havia ocupat gaire tros de la calçada i no havia succeït cap accident. M’he proposat de dormir totes les hores necessàries a partir d’ara i conduir amb quatre ulls. Poc més tard he arribat a la masia on viu el meu tiet, però no hi era. He estat tota la tarda amb la Hymer aparcada davant de l’era organitzant més coses (i encara em falta molt). He decidit que l’endemà aniré cap a Perpinyà. Quan ja estava pensant d’anar-me a dormir ha arribat en Jordi amb l’Elisenda i en Quim. M’he reunit amb ells una estona i hem estat parlant una mica de tot. France Narbonne (veure sobre mapa) 06/03/2006:
He esmorzat amb en Jordi i l’Elisenda un bon pa amb tomàquet i embotits. Després en Jordi m’ha deixat utilitzar la seva connexió d’Internet i he estat rectificant alguns temes de la pàgina globetour.org i descarregant mails. M’he posat content per què ahir diumenge es van connectar casi 500 usuaris únics a la pàgina i també he rebut moltes respostes a l’entrevista. Al matí cap al tard ja he marxat cap a França. Feia molta tramuntana però poc a poc he anat tirant. He decidit deixar de llarg Perpignan i fer nit a Narbonne. A mig dia he parat a l’Aire de Chateau des Salses per a dinar-hi. Un cop aparcat he observat que força a prop s’hi alçava un castell força interessant. Després de dinar m’hi he dirigit amb la camera de filmar i de fotografiar, tot i que no he fet cap fotografia per que un cop allà m’he adonat que m’havia descuidat la camera encesa. Val la pena visitar el Chateau des Salses, si més no des de fora. Les seves foses i murs son imponents. A mitja tarda he seguit cap a Narbonne però abans d’entrar-hi m’he dirigit cap a Gruissan, al peu d’una llacuna, on he estat tirant algunes fotos. Mentre enfocava ha aparegut un gos, pastor alemany. Semblava sense amo i no deixava de seguir-me per tot arreu tot. Però quan m’he enfilat a la Hymer també m’ha volgut seguir i al no deixar-lo s’ha posat a bordar-me per la finestra del conductor. M’ha sabut greu, però no podia endur-me’l. M’he posat en marxa, lentament, però el pastor alemany no s’apartava del davant de l’autocaravana i quan per fi s’ha apartat he accelerat. Pel retrovisor he vist com em perseguia. Però finalment, pobre, s’ha cansat. A Narbonne he aparcat en un aparcament públic prop del centre on hi havia altres autocaravanes. Ja havia fosquejat, però he descarregat la bicicleta i he començat a padalar cap al centre, però de seguida ha començat a ploure. Mala sort, a veure si demà fa sol. Mont-Pellier (veure sobre mapa) 07/03/2006:
En despertar-me, després d’esmorzar i dutxar-me, he estat treballant amb l’ordenador preparant missatges per enviar, editant imatges, escrivint el diari,... Després he tornat a descarregar la bicicleta i he anat a fer un tomb amb les dues cameres. Narbonna és una vila interessant, llàstima que no fes massa sol per a fer bones fotos. He trobat un cybercafe, però era molt car (5€/hora). N’he estat buscant i preguntant per altres, però es veu que no n’hi havia més. Narbonna sembla no tenir massa immigració i he pensat que aquest en podia ser el motiu. A la tarda m’he dirigit cap a Montpellier. Amb l’ajuda del GPS he trobat la casa d’en Bruno un amic que havia fet a través del portal couchsurfing.com. Però m’ha enviat un missatge que estava a casa la seva xicota i que avui no hi seria. He anat a menjar un kebab i després he pagat entrada en un bar per veure el partit Barcelona-Chessea en una pantalla gegant. La majoria eren del Barça i tots hem celebrat el pas de l’eliminatòria. Estic content, crec que m’estic adaptant al viatge força ràpid. Ara començaré a contactar gent a través d’Internet a les ciutats per les que vagi passant i començaré a activar el projecte de prendre el pols al món. 08/03/2006:
Pensava que m’hauria costat més dormir. Ahir vaig aparcar l’autocaravana en un carrer amb força pendent –encara que a prop de casa en Bruno- i pràcticament he dormit amb el cap un parell de pams més avall que els peus. Però dec haver dormit bé, perquè no m’he despertat fins al cap de 9 hores. Demà em tornaré a posar el despertador, crec que ja he recuperat la son perduda els dies anteriors. He sortit a passejar una estona al matí però feia força vent i no m’havia abrigat gaire i he tornat a la meva petita casa. Després de dinar he tornat a encaminar-me fins al centre fent forces fotos i filmant. He rebut un missatge d’en Bruno per quedar a les 8h al Pub le Abreuvoir, però abans he anat a un cybercafe amb el portàtil. Però el noi del local no m’ha sabut ajudar a configurar la connexió. He provat de connectar-me amb els seus ordenadors però ha sigut horrorós. Moltes de les lletres del teclat estaven canviades: la a per la q, la ñ per la n, el punt pel punt i coma,... M’he desconnectat de seguida però no sense llegir un mail d’una noia de Montpellier que em responia des de Couchsurfing. Em donava el seu número de mòbil i li he enviat un missatge proposant-li de trobar-nos al mateix pub que en Bruno. Al pub, en Bruno estava amb la seva colla. Hem estat conversant tranquil·lament i jugant a un joc de cartes. Un parell d’hores més tard ha arribat la Sophia, una noia molt maca. Hem parlat una mica de tot. M’ha explicat que era grega i que estava a Montpellier estudiant un Erasmus d’idiomes. Semblava que s’estava produint una màgia especial entre nosaltres quan de sobte ha arribat el seu xicot. Mala sort... 09/03/2006: Aquesta nit he dormit al revés, amb el cap per sobre els peus, i crec que he dormit millor. He estat seleccionant fotos mentre esmorzava, m’he dutxat, he escrit,... La veritat és que ja em sento a casa meva. Aquesta autocaravana és una meravella, té tot el que pugui necessitar: un llit, una taula, una cuina, una pica, nevera, congelador, bany, WC, dutxa, calefacció i un pilot d’armaris on m’hi cap casi tot. Tot això en uns 11m2. I hi ha qui es queixa pels pisos de 30m2... Poc abans del migdia he tornat al mateix cybercafe d’ahir. Hi havia l’amo i m’ha pogut configurar el meu portàtil per a connectar-se a Internet. Només he pogut descarregar els correus i respondre’n un o dos, perquè en Bruno m’ha enviat un missatge al mòbil que ja estava a casa seva (havíem quedat per dinar). Ha cuinat una mica d’arròs congelat i hamburgueses també congelades. L’he disculpat perquè jo a vegades també cuino el mateix. A principi em trobava neguitós, perquè tenia ànsia de tornar-me a connectar a Internet i realitzar el munt de tasques que tenia per fer. Però mica en mica m’he tranquil·litzat i hem pogut mantenir una conversa ben relaxada. Al cap d’una hora en Bruno havia d’anar a treballar i ens hem acomiadat qui sap si per sempre. M’he tornat a connectar a Internet i hi he estat 3 hores. Responent mails, traduint el diari amb el software de translendium, editant la revista, consultant estadístiques,... He tornat a la Hymer esgotat però content per la feina feta. M’he estirat una estona, he menjat unes torrades d’arròs amb formatge i he sortit de Montpellier, això sí, molt lentament degut al trànsit. A les afores m’he parat a un supermercat i he comprat una mica. Volia comprar una manguera per carregar l’autocaravana d’aigua, però no n’he trobat. M’he dirigit cap a Nimes per l’autopista, però he parat a mig camí a una àrea de servei. He preguntat als encarregats on podia carregar aigua i m’han indicat una aixeta, però no tenien manguera. He preguntat a un noi que sortia d’una autocaravana si en tenia i m’ha respost que no. Finalment he aparcat al costat d’una altre autocaravana i he picat la seva porta. Han sortit una parella d’uns cinquanta anys i els he preguntat si tenien “une lance” (abans havia mirat al diccionari). I ells no m’entenien. Fins que al cap d’un pilot d’estona fent gestos i expressions ha exclamat “Ah! Une lance!!” i m’han deixat una manguera que tenien... He carregat la Hymer d’aigua a la gasolinera i he tornat a aparcar al mateix lloc, on he sopat i fet nit. ‹ Anterior (08/01/2006) MES Següent (2006-03-09)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› |
|
