| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (10/09/2009) MES Següent (2009-11-09)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› Turkey Mont Memrut (veure sobre mapa) 10/10/2009:
Després de decidir de no entrar a Síria i de començar a fer camí cap a Ankara, ens vàrem desviar per unes petites carteretes per a visitar el cap de munt del Mont Nemrut, de 2134m, una de les atraccions turístiques de Turquia més misterioses. Durant el primer segle abans de crist, va florir breument el regne de Commagene, durant el qual, un del seus reis va construir una tomba santuari al cim de la isolada muntanya. Aquest mausoleu estava compost per diverses grans estàtues, unes mirant a l’est i unes altres a l’oest, les quals van perdre els seus caps degut a terratrèmols. Actualment, aquests grans caps de pedra del rei i de diversos deus descansen al terra, com si es tractés d’un enigmàtic decorat per a una pel•lícula fantàstica o mitològica. El misticisme del lloc fa que durant la posta del sol i a la seva sortida, el indret quedi saturat de turistes, tot i que fora d’aquests horaris, també es pot gaudir del a solitud enmig d’aquests colossos. Ankara (veure sobre mapa) 22/10/2009:
La següent parada després del mont Nemrut va ser la bonica Cappadocia, la qual ja havíem visitat l’anterior vegada. Ens hi vàrem estar uns dies a, però pràcticament no fent res, passant bona part del dia connectats a Internet, apart de dedicar un matí a caminar per les muntanyes i un altre a reunir-nos amb un home de couchsurfing, en Zili Kilim. En Zili havia viscut bona part de la seva vida a França, permetent-lo d’analitzar la societat turca amb una altre perspectiva. Explicava que a Turquia la gent és molt hospitalària, tot i que a vegades això pot ser un problema, per exemple, al visitar al seva família conduint durant 24 hores, els amics o familiars no tenen en compte el seu cansament i el manten despert durant 24 hores més. De fet, la seva mare encara està preocupada per ell, que ja té 40 anys, i sempre ha de vigilar el què fa per tal de no enfadar a la família. En qualsevol cas, en Zili criticava molt més agudament la soledat en la que la gent viu a Europa i França en particular. Per exemple, la seva xicota es va negar a anar a demanar sal a uns veïns la primera vegada que ell va arribar a França i va haver de cuinar sense aquest essencial ingredient. D’altre banda, a França, la gent paga masses taxes, limitant-los la llibertat individual, juntament amb les lleis, economia,... Després de passar un dia a la Fiat canviant el vidre frontal de l’autocaravana, ens vàrem arribar a Ankara on volíem canviar una bateria que encara estava en garantia i trobar-nos amb un amic. Malauradament no ens vàrem poder trobar amb l’amic i la bateria no la vàrem poder canviar a l’instant, havent d’esperar sis dies a que fessin totes les proves corresponents. Durant aquesta espera, vàrem deixar passar el temps mentre estàvem aparcats a un gran centre comercial d’on obteníem Internet wifi. Actuàvem com si ja s’hagués acabat el viatge, o com si després d’un llarg estiu, ara no tinguéssim altre opció que hibernar. En qualsevol cas, tampoc vàrem estar inactius, doncs també vaig passar forces hores corregint el diari de fa quatre anys enrere, quan viatjava per Europa, amb la vista posada a una futura possible publicació. ‹ Anterior (10/09/2009) MES Següent (2009-11-09)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› |
|
