| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (12/01/2006) MES Següent (2006-03-13)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› Spain Girona (veure sobre mapa) 04/03/2006: Aquesta tarda m’he acomiadat de la meva família a casa dels meus pares, la Teularia, a Orís. Després al Tse-tse de Torelló he fet un sopar de comiat amb els meus amics. Feia temps que no ens reuníem tots i ha estat entranyable. Hem estat bevent fins passades les tres del matí del barril de cervesa que el Tse-tse ens ha regalat. I finalment m’he acomiadat dels pocs amics que quedaven. He engegat la Hymer amb intenció de parar a dormir a qualsevol lloc. Però he anat tirant direcció Vic. Després he agafat l’Eix direcció Girona i he seguit. He començat a comptar els primers quilometres dels més de 150.000 que hauré fet al cap de tres anys. Estava deixant enrera una carretera que em coneixia bé, una carretera per on no tornaria a conduir en molt temps. Estava deixant enrera molts bons amics i amigues, la família, i molts bons moment. Els quilometres es consumien lentament i la malenconia m’anava impregnant. Però al mateix temps aflorava la il·lusió d’estar iniciant aquest viatge que feia tant temps que somiava, aquest viatge que havia preparat amb tanta dedicació. També la il·lusió per aquests incerts bons amics i amigues que coneixeré, aquests molt bons moments que viuré. Finalment la son m’ha començat a vèncer i després d’una hora i mitja de conducció en la foscor he parat al costat d’una gasolinera i m’he posat a dormir. Bascara (veure sobre mapa) 05/03/2006:
Aquest matí m’he despertat sense dormir les meves vuit hores i potser per la il·lusió o pels cafès d’ahir no m’he pogut tornar a dormir. M’he dutxat i he sortit a comprar el diari El Periodico perquè hi apareixia un reportatge sobre el meu viatge. L’he estat llegint mentre dinava algunes de les sobres de l’àpat d’ahir a casa dels meus pares. A la tarda he estat ordenant més coses a la Hymer i finalment he sortit direcció a Bàscara, on un meu tiet Jordi hi viu. A mig camí m’he adonat que hi havia la porta del bany oberta i espetegava. He aparcat al costat de la carretera amb els quatre intermitents i he anat cap a darrera per tancar-la. De cop s’ha apoderat de mi una sensació rara de mareig, com si anés en vaixell, i m’he comentat, si que bufa fort la tramuntana (un vent molt fort del nord de Catalunya). Però llavors he mirat per la finestra i he vist que l’autocaravana s’estava movent enrera. He saltat cap endavant i he estirat el fre de mà. S’ha parat en cop. M’havia oblidat de posar-lo. Per sort l’autocaravana no havia ocupat gaire tros de la calçada i no havia succeït cap accident. M’he proposat de dormir totes les hores necessàries a partir d’ara i conduir amb quatre ulls. Poc més tard he arribat a la masia on viu el meu tiet, però no hi era. He estat tota la tarda amb la Hymer aparcada davant de l’era organitzant més coses (i encara em falta molt). He decidit que l’endemà aniré cap a Perpinyà. Quan ja estava pensant d’anar-me a dormir ha arribat en Jordi amb l’Elisenda i en Quim. M’he reunit amb ells una estona i hem estat parlant una mica de tot. France Narbonne (veure sobre mapa) 06/03/2006:
He esmorzat amb en Jordi i l’Elisenda un bon pa amb tomàquet i embotits. Després en Jordi m’ha deixat utilitzar la seva connexió d’Internet i he estat rectificant alguns temes de la pàgina globetour.org i descarregant mails. M’he posat content per què ahir diumenge es van connectar casi 500 usuaris únics a la pàgina i també he rebut moltes respostes a l’entrevista. Al matí cap al tard ja he marxat cap a França. Feia molta tramuntana però poc a poc he anat tirant. He decidit deixar de llarg Perpignan i fer nit a Narbonne. A mig dia he parat a l’Aire de Chateau des Salses per a dinar-hi. Un cop aparcat he observat que força a prop s’hi alçava un castell força interessant. Després de dinar m’hi he dirigit amb la camera de filmar i de fotografiar, tot i que no he fet cap fotografia per que un cop allà m’he adonat que m’havia descuidat la camera encesa. Val la pena visitar el Chateau des Salses, si més no des de fora. Les seves foses i murs son imponents. A mitja tarda he seguit cap a Narbonne però abans d’entrar-hi m’he dirigit cap a Gruissan, al peu d’una llacuna, on he estat tirant algunes fotos. Mentre enfocava ha aparegut un gos, pastor alemany. Semblava sense amo i no deixava de seguir-me per tot arreu tot. Però quan m’he enfilat a la Hymer també m’ha volgut seguir i al no deixar-lo s’ha posat a bordar-me per la finestra del conductor. M’ha sabut greu, però no podia endur-me’l. M’he posat en marxa, lentament, però el pastor alemany no s’apartava del davant de l’autocaravana i quan per fi s’ha apartat he accelerat. Pel retrovisor he vist com em perseguia. Però finalment, pobre, s’ha cansat. A Narbonne he aparcat en un aparcament públic prop del centre on hi havia altres autocaravanes. Ja havia fosquejat, però he descarregat la bicicleta i he començat a padalar cap al centre, però de seguida ha començat a ploure. Mala sort, a veure si demà fa sol. Mont-Pellier (veure sobre mapa) 07/03/2006:
En despertar-me, després d’esmorzar i dutxar-me, he estat treballant amb l’ordenador preparant missatges per enviar, editant imatges, escrivint el diari,... Després he tornat a descarregar la bicicleta i he anat a fer un tomb amb les dues cameres. Narbonna és una vila interessant, llàstima que no fes massa sol per a fer bones fotos. He trobat un cybercafe, però era molt car (5€/hora). N’he estat buscant i preguntant per altres, però es veu que no n’hi havia més. Narbonna sembla no tenir massa immigració i he pensat que aquest en podia ser el motiu. A la tarda m’he dirigit cap a Montpellier. Amb l’ajuda del GPS he trobat la casa d’en Bruno un amic que havia fet a través del portal couchsurfing.com. Però m’ha enviat un missatge que estava a casa la seva xicota i que avui no hi seria. He anat a menjar un kebab i després he pagat entrada en un bar per veure el partit Barcelona-Chessea en una pantalla gegant. La majoria eren del Barça i tots hem celebrat el pas de l’eliminatòria. Estic content, crec que m’estic adaptant al viatge força ràpid. Ara començaré a contactar gent a través d’Internet a les ciutats per les que vagi passant i començaré a activar el projecte de prendre el pols al món. 08/03/2006:
Pensava que m’hauria costat més dormir. Ahir vaig aparcar l’autocaravana en un carrer amb força pendent –encara que a prop de casa en Bruno- i pràcticament he dormit amb el cap un parell de pams més avall que els peus. Però dec haver dormit bé, perquè no m’he despertat fins al cap de 9 hores. Demà em tornaré a posar el despertador, crec que ja he recuperat la son perduda els dies anteriors. He sortit a passejar una estona al matí però feia força vent i no m’havia abrigat gaire i he tornat a la meva petita casa. Després de dinar he tornat a encaminar-me fins al centre fent forces fotos i filmant. He rebut un missatge d’en Bruno per quedar a les 8h al Pub le Abreuvoir, però abans he anat a un cybercafe amb el portàtil. Però el noi del local no m’ha sabut ajudar a configurar la connexió. He provat de connectar-me amb els seus ordenadors però ha sigut horrorós. Moltes de les lletres del teclat estaven canviades: la a per la q, la ñ per la n, el punt pel punt i coma,... M’he desconnectat de seguida però no sense llegir un mail d’una noia de Montpellier que em responia des de Couchsurfing. Em donava el seu número de mòbil i li he enviat un missatge proposant-li de trobar-nos al mateix pub que en Bruno. Al pub, en Bruno estava amb la seva colla. Hem estat conversant tranquil·lament i jugant a un joc de cartes. Un parell d’hores més tard ha arribat la Sophia, una noia molt maca. Hem parlat una mica de tot. M’ha explicat que era grega i que estava a Montpellier estudiant un Erasmus d’idiomes. Semblava que s’estava produint una màgia especial entre nosaltres quan de sobte ha arribat el seu xicot. Mala sort... 09/03/2006: Aquesta nit he dormit al revés, amb el cap per sobre els peus, i crec que he dormit millor. He estat seleccionant fotos mentre esmorzava, m’he dutxat, he escrit,... La veritat és que ja em sento a casa meva. Aquesta autocaravana és una meravella, té tot el que pugui necessitar: un llit, una taula, una cuina, una pica, nevera, congelador, bany, WC, dutxa, calefacció i un pilot d’armaris on m’hi cap casi tot. Tot això en uns 11m2. I hi ha qui es queixa pels pisos de 30m2... Poc abans del migdia he tornat al mateix cybercafe d’ahir. Hi havia l’amo i m’ha pogut configurar el meu portàtil per a connectar-se a Internet. Només he pogut descarregar els correus i respondre’n un o dos, perquè en Bruno m’ha enviat un missatge al mòbil que ja estava a casa seva (havíem quedat per dinar). Ha cuinat una mica d’arròs congelat i hamburgueses també congelades. L’he disculpat perquè jo a vegades també cuino el mateix. A principi em trobava neguitós, perquè tenia ànsia de tornar-me a connectar a Internet i realitzar el munt de tasques que tenia per fer. Però mica en mica m’he tranquil·litzat i hem pogut mantenir una conversa ben relaxada. Al cap d’una hora en Bruno havia d’anar a treballar i ens hem acomiadat qui sap si per sempre. M’he tornat a connectar a Internet i hi he estat 3 hores. Responent mails, traduint el diari amb el software de translendium, editant la revista, consultant estadístiques,... He tornat a la Hymer esgotat però content per la feina feta. M’he estirat una estona, he menjat unes torrades d’arròs amb formatge i he sortit de Montpellier, això sí, molt lentament degut al trànsit. A les afores m’he parat a un supermercat i he comprat una mica. Volia comprar una manguera per carregar l’autocaravana d’aigua, però no n’he trobat. M’he dirigit cap a Nimes per l’autopista, però he parat a mig camí a una àrea de servei. He preguntat als encarregats on podia carregar aigua i m’han indicat una aixeta, però no tenien manguera. He preguntat a un noi que sortia d’una autocaravana si en tenia i m’ha respost que no. Finalment he aparcat al costat d’una altre autocaravana i he picat la seva porta. Han sortit una parella d’uns cinquanta anys i els he preguntat si tenien “une lance” (abans havia mirat al diccionari). I ells no m’entenien. Fins que al cap d’un pilot d’estona fent gestos i expressions ha exclamat “Ah! Une lance!!” i m’han deixat una manguera que tenien... He carregat la Hymer d’aigua a la gasolinera i he tornat a aparcar al mateix lloc, on he sopat i fet nit. Nimes (veure sobre mapa) 10/03/2006:
Aquest matí m’he arribat finalment a Nimes, he donat una volta pel centre amb la Hymer i al veure que era impossible aparcar-hi he tornat per on he vingut i he aparcat en una artèria de la ciutat, al costat d’unes atraccions que estaven muntant (amb l’esperança que a la nit no les tinguessin a punt, pel soroll... o amb l’esperança que ja funcionessin, per l’ambient...). No he sortit de l’autocaravana fins després de dinar. De fet he dinat d’hora. He descarregat la bicicleta i he anat pedalejant cap al centre. M’he parat a un temple romà hi he estat tirant forces fotos (de les quals només s’han salvat dos). Després he anat al centre d’informació turística a buscar un mapa i en sortir se m’ha acudit una idea mediàtica de les meves... He pujat a la bicicleta amb la camera de filmar penjada al coll i agafant el manillar amb una ma i la camera amb l’altre he començat a recórrer tots els carrers peatonals del centre i a visitar els principals monuments de la ciutat. Unes tres hores més tard he tornat a l’autocaravana esgotat. He sopat, tot i que hi ha qui dina a aquesta hora. I en acabar he tornat a sortir amb l’ordenador penjat a l’esquena. He anat a un cybercafe que no m’han deixat connectar el portàtil. Després he anat a un altre que tampoc m’han deixat!! I al recórrer tota la ciutat sense trobar-ne cap més he tornat al primer. He comprovat que el teclat era igual que el de Narbonna, amb totes les lletres canviades, però m’han dit que em configurarien el teclat americà. Però el teclat americà no acaba de coincidir amb el teclat català, el de tota la vida!! I no he pogut treballar gens. He tornat a l’autocaravana i ja m’hi he estat fins l’hora de dormir, fent un ressopó, prenent infusió, escoltant música, escrivint, tornant a menjar (dec haver cremant molt amb la bici) i per primera vegada en el viatge, mirant una pel·lícula que tenia gravada a l’ordenador. Avignon (veure sobre mapa) 11/03/2006:
Aquest matí m’he dirigit cap a Avignon, la ciutat dels papes, però abans m’he parat al pont du Gard, un immens aqüeducte romà. Ha estat interessant però personalment, no té res a envejar amb el pont del diable, de Tarragona. Per tant, he trobat estrany i molest que tot just entrar hi hagués un gran aparcament de pagament. I nosaltres tenim el pont del diable casi abandonat... Després de fer algunes fotos jugant amb el sol, que amb prou feines treia el cap entre els núvols, he tornat a la Hymer i he acabat d’arribar-me a Avignon. He aparcat sense problemes al davant de les muralles i aprofitant que ja eren la una i que tenia gana m’he cuinat un saltejat de pollastre, xampinyons gegants, que vaig comprar l’altre dia al supermercat, i patates. He fet una mica de migdiada... el cansament d’ahir encara em durava. Després he tornat a descarregar la bicicleta i he fet un tomb per Avignon. No feia sol, i he decidit que demà al matí tornaré a visitar la ciutat a veure si puc fer alguna foto interessant. A mitja tarda he anat a un cybercafe a connectar-me a Internet i aquesta vegada no he tingut problemes. M’he descarregat el correu electrònic (més de 3500 missatges, la majoria que havien rebotat de l’anterior revista que vaig enviar), he contestat a unes noies de Lyon que m’han invitat a trobar-les i he fet més contactes per quan arribi a Geneva. Ja tenia previst que en sortir del cybercafe aniria a fer unes fotos de nit. Havia portat la camera i el trípode però a l’hora d’acoblar-los m’he adonat que la peça que va roscada a la camera la tenia a l’autocaravana amb la camera de vídeo. Tot i així, repenjant-me en els arbres, parets i papereres he aconseguit fer unes quantes fotos, de les quals no he aprofitat casi cap. Finalment he tornat a la meva caseta. He sopat, he seleccionat fotos, he escrit, he passat vídeo a l’ordenador, he contestat correus (la veritat és que em fa sentir acompanyat que tothom estigui pendent de la meva aventura) i m’he dutxat, em sentia brut per les anades i vingudes amb bicicleta i no he volgut esperar a demà al matí. Aquesta nit, mentre dormi ja farà una setmana que he començat el viatge... Orange (veure sobre mapa) 12/03/2006:
M’he posat en marxa aviat i a tres quarts de deu ja enfilava el carrer principal d’Avignon amb la bicicleta. Feia un vent gelat que pelava. Volia fer unes quantes fotos aprofitant el sol del matí. He anat cap al palau dels Papes però el sol venia de darrera l’edifici i no he fet cap foto, després he pujat a peu el turó de darrera des d’on es pot baixar cap al famós pont d’Avignon. Allà si que hi bufava fort el vent... He fet alguna foto no massa aprofitable, també des de baix al riu. He tornat a la bicicleta i he anat cap al cibercafe d’ahir, però estava tancat, era massa d’hora i he decidit marxar ja cap Orange, al cap i a la fi no em podia està allà amb aquell vent. A l’autopista el vent agitava l’autocaravana amb ganes. He parat a una àrea de servei a buidar el WC, que tot i ser un sistema molt net no deixa de ser fastigós. Després ja he seguit fins a Orange. Després de dinar he sortit ben abrigat, amb guants i tot, encara que no han evitat que se’m congelessin els dits. He estat passejant per un poble mort. Totes les botigues estaven tancades per ser diumenge i el vent deuria tenir reclòs a tothom a casa seva. Tot i així, el poble, amb forces vestigis romans, era interessant. Els carrers restringits al trànsit deurien estar ben animats entre setmana. Com que a les cinc ja tornava a ser a la Hymer i no havia trobat cap cybercafe he decidit tornar a fer camí i arribar-me a Lyon, tot i que no hi he entrat i he fet nit en una àrea de servei a l’entrada. Les àrees de servei a França són una meravella, encara que aquesta última ja no tant, segurament perquè no pertanyia a l’autopista. Abans d’adormir-me he començat a llegir la el llibre “El Zahir” de Paolo Coello. No sé perquè, però últimament només em cauen a les mans llibres d’ell, i això que “L’alquimista” i “onze minuts” no em van agradar en excés. Però aquest m’ha enganxat de valent, m’identifica amb el protagonista, o sigui amb el Paolo... Les ganes d’escriure, de triomfar, de ser estimat... Al principi del llibre explica lo molt que la seva dona l’ha arribat a estimar. A mi també m’agradaria ser estimat així, però abans potser hauré d’aprendre a estimar de la mateixa manera. Lyon (veure sobre mapa) 13/03/2006:
Dec haver parat el despertador inconscientment i he acabat dormint deu hores. He intentat no sentir-me culpable, al cap i a la fi tinc llibertat per a llevar-me a l’hora que vulgui. I per a acabar-m’ho de demostrar, he dedicat part del matí a vaguejar. Després m’he dirigit amb la Hymer cap al centre de Lyon. He estat buscant força estona un forat per aparcar-la i quan n’he trobat un semblava massa just, o potser no... He deixat l’autocaravana en doble fila amb els quatre intermitents. He sortit a fora i he comptat les passes que mesurava l’autocaravana: 6, i després i forat, 6 i una miqueta més. He estat fent passes més llargues, més curtes, i finalment he decidit intentar-ho. M’hi he anat ficant de cul, sortint de tant en tant per mirar que no toqués a darrera amb el portabicis. Em deia: “un pam més” i finalment l’he entrat. I és clar, m’he fet la foto de rigor. La plaça era de pagament, i perquè no sigui dit, hi he posat 1,70€. Tot i que demà ja em trobaré la multa. He sortit a passejar sense cameres, doncs a Lyon tinc previst estar-m’hi alguns dies. Això sí, he agafat el portàtil. M’he dirigit al centre d’Informació turística i m’han indicat on hi havia cibercafes. Però cap m’ha deixat connectar l’ordenador, encara que un, molt amablement m’ha indicat que als McDonald’s et podies connectar gratuïtament per wifi. Jo que pensava que en tot el viatge no posaria el peu a cap McDonald’s... Al cap i a la fi, per menjar econòmic me’l faig a la Hymer i menjo millor... Però ja em veus, després de dinar hi he anat a fer un cafè i un gelat i he aprofitat per estar-m’hi tota la tarda, consultant mails i mirant nenes boniques. També m’he intercanviat missatges de telèfon mòbil amb una noia per veure’ns demà a la tarda. Quan he sortit del McDonald’s ja era ben fosc i feia un fred que pelava. He parat a un supermercat a comprar una mica (tot és més car aquí...) i travessant un pont cap a l’autocaravana m’he trobat un captaire que m’ha desitjat bona nit. Em deuria picar la vena caritativa perquè m’he parat i li he donat dues de les tres peres que havia comprat. Ell les ha acceptat encantat. I ja arribant a l’autocaravana, davant d’un estanc, m’he trobat una nova parella de joves que també demanaven. Però no els he donat res tot i que també m’han desitjat bona nit. Després de sopar he sortit a fer unes fotografies acompanyat del trípode. En tornar he vist que la parella encara hi era i els he preguntat: “que passareu la nit aquí amb aquest fred?” i m’han contestat que no, que en un alberg. M’han caigut bé i he anat a la Hymer i n’he tornat amb un termo amb te que em tenia preparat i els n’he servit dos gots. M’han explicat que venien de Lituania i que feia quatre mesos que estaven aquí intentant treballar. Els he demanat si els importaria que els entrevistés pel meu projecte de prendre el pols al mon i m’han donat permís. Però quan m’han vist tornant amb la camera de filmar m’han dit que per qüestions d’immigració no es podien deixar filmar. Llavors hem acordat de fer l’entrevista només filmant-me a mi. Però tot just començar, uns nois de per allà s’han posat a barallar-se i ens hem disposat a marxar. Els he invitat a pujar a l’autocaravana i ells han acceptat tímidament. Els he preparat un altre te i els he pogut fer l’entrevista amb tranquil·litat, la primera del viatge. Ha estat interessant, el noi es considerava feliç perquè estava amb la noia a qui estimava i perquè esperaven un fill, de totes maneres seria més feliç si tingués una casa i feina. Mentre m’estaven recomanant ciutats per visitar a Lituania han picat a la porta de l’autocaravana. M’he disculpat, he tancat els llums, agafat una navalla i he obert uns dits la cortina de la finestra que dona a la porta. Hi havia un noi i he cridat: “Què vols?”, però el noi de dins ha comentat “és el meu amic”. Han estat parlant uns segons a la porta i ha marxat. I ells dos també han marxat al cap de poc, perquè havien de seguir demanant davant l’estanc. Potser el te que els he ofert els ha fet perdre masses diners... He estat llegint tota la nit, fins les tres. El Zahir m’està enganxant. Em venen ganes de ser un Paolo Coello, a la meva manera. No és per això que estic realitzant aquest somni? Però perquè tinc aquest somni? ‹ Anterior (12/01/2006) MES Següent (2006-03-13)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› |
|
