| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (16/01/2007) MES Següent (2007-03-17)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› Spain Alhambra (veure sobre mapa) 09/03/2007:
(Antic proverbi xinès: tot gran viatge comença amb un sol pas). Ja fa tres dies que hem iniciat aquesta nova aventura, jo i l'Alexandra. Hem estat tres mesos a casa els meus pares, a Vic, descansant de la primera etapa: Europa, i preparant aquesta segona etapa, que de segur serà molt més emocionant: Àfrica, Àsia i Austràlia, que recorrerem en 2 o 3 anys amb una autocaravana. Ens hem estat dirigint cap al sud de la península Ibèrica, l'Alexandra bastant emocionada i jo no tant, com si això de viatjar s'estigués convertint en una rutina o ja hagués assumit que aquesta és la meva vida; una vida que transcorre tranquil·lament plena d'anècdotes al llarg de molts països; una vida que he escollit i que em fa feliç, molt feliç. Hem arribat a Granada en dos dies, sense presses i aturant-nos algunes vegades: a Sant Sadurní d'Anoia, on vàrem carregar roba de la ONG CC que distribuirem a dues escoles de Mauritània; al Vendrell, on ens vàrem acomiadar d'una amiga; i a Calp, on un espònsor va inserir un líquid a les rodes de l'autocaravana que evita les punxades. No havia tornat a visitar l'Alhambra des de que tenia la meitat d'anys que tinc ara (34). Llavors m'havia impressionat i ara m'ha tornat a meravellar, a l'Alexandra també. La visita ha estat una bona manera per anar prenent contacte amb la cultura musulmana. De totes maneres, no crec que aquests increïbles detalls de l'art islàmic els tornem a veure sovint al Marroc o a l'Àfrica negre. Morroco Tetouan (veure sobre mapa) 10/03/2007: És sorprenent la quantitat d'agències que venen bitllets de vaixell d'Aljeciras a Ceuta o a Tanger. N'hi ha al llarg de molts kilòmetres a l'autopista abans d'arribar a Aljeciras, i també a la terminal d'embarcament. També és sorprenent els preus tan dispars entre les diferents agències. De totes maneres, totes elles tenien ofertes que en general incloïen el bitllet de tornada: - Jo no necessito bitllet de tornada - Els deia. - Oh! No et preocupis, el bitllet de tornada té una validesa d'un any. - D'acord, però és que en realitat no torno pel Marroc, torno per Egipte. Llavors em giraven la cara, ignorant-me, com si els hagués ofès amb una excusa barata. Finalment, després de comparar tots els preus, he comprat el bitllet més econòmic, direcció a Tanger, que costava 72€ per a dos persones i l'autocaravana. De totes maneres, quan ens hem trobat navegant les aigües de l'estret, ens hem adonat del perquè d'aquell preu, econòmic en comparació a les altres ofertes: el vaixell era força vell, tot i que l'hi estaven donant una nova capa de pintura; i el viatge en comptes de ser d'una hora, tal com anunciaven les altres agències, n'ha durat tres hores. Al desembarcar hem hagut de creuar la frontera, on ens han retingut una mica comprovant tots els papers i discutint sobre política. Sí, sobre política. Succeeix que als laterals de l'autocaravana, juntament amb els logos dels espònsors, hi tinc enganxat un mapa de tot el món amb el recorregut aproximat que estem realitzant. Aquest mapa l'havia descarregat feia un any i mig d'Internet i llavors m'havia semblat curiós que hi hagués dibuixada una frontera separant el Marroc del Sàhara Occidental. Me n'havia oblidat completament, per això m'ha estranyat que un oficial m'hagi fet baixar de l'autocaravana i m'hagi situat davant del mapa. N'hi havia dos més que se l'estaven mirant. Un d'ells m'ha preguntat: - Què és això? - És l'itinerari que tenim previst fer. - I això? - Ha tornat a preguntar posant el dit exactament sobre la línia que separava el Marroc en dos. - Això... Ostres, em sap greu, sé que això és una ofensa però no m'hi havia fixat, havia baixat el mapa d'Internet feia temps... Les disculpes han estat acceptades però llavors ha vingut la feina de la rectificació. Han rascat l'adhesiu amb l'ungla, fins a arrengar la frontera negre que segons ells no existia i després han pintat amb "tipex" blanc la rascada perquè el país quedés sense cap divisió visible. A l'altre banda de l'autocaravana hi tinc un altre mapa idèntic, però m'ha fet mandra comentar-los que l'hi tenia i repetir tot el procés. Hem fet nit a Tetouan, al costat d'una gasolinera. Hem mirat una pel·lícula a l'ordenador i mentre la veiem hem escoltat un parell de vegades els crits de gol d'una multitud. En acabar la pel·lícula he sortit i m'he trobat a dins d'un bar amb un centenar d'homes asseguts enfront d'un televisor preparats per veure la segona part del Barcelona - Madrid. Estaven 2 a 2, a mitja segona part ha marcat el Madrid i pocs minuts abans del final ha empatat el Barcelona, moment en que tothom s'ha alçat cridant i celebrant-lo. Jo també, és clar. El que m'ha sorprès, és que estiguessin tan animats sense haver begut cap cervesa. Chefchaouen (veure sobre mapa) 11/03/2007:
Chefchaouen és un encantador poble enclavat en el pendent d'una de les muntanyes dels Atles. És un poble molt visitat, tant per turistes locals com estrangers, i realment val la pena. La medina (o casc antic) és molt bonica. Els carrers serpentegen entre les cases de color blanc, blau cel o, en alguns casos, blau intens. El terra és empedrat, net i a vegades pintat també dels mateixos colors clars, de manera que al caminar-hi et dóna la sensació d'estar flotant pel cel. Hi ha botiguetes per tot arreu, molt polides, i a la part baixa una petita plaça allargada amb uns quants restaurants i moltes més botiguetes. Hi havia força gent passejant, segurament perquè era diumenge, i molta més al vespre, quan els carrers casi s'han desbordat de la gentada. Ja sabia que a Chefchaoen s'hi ven molta marihuana, per això ha estat senzill esquivar amb un "no, gracies" els nois que de tant en tant se m'acostaven xiuxiuejant-me la droga que tenien disponible. Fez (veure sobre mapa) 14/03/2007:
Ahir al matí ens vàrem despertar d'hora, encara amb l'hora espanyola (una més) i vàrem anar a passejar pels carrers deserts de la medina de Chefchaoen amb l'esperança de trobar un zoco (mercat) de verdures que en teoria hi havia els dilluns. Tot i que la passejada va ser agradable, no vàrem trobar el zoco per enlloc de la medina ni pels voltants. En qualsevol cas, vàrem acabar descobrint el mercat en una barriada una mica apartada, quan ja estàvem sortint amb l'autocaravana per dirigir-nos cap a Fez. El viatge cap a Fez va ser màgic, amb la llum fantàstica del matí il·luminant els prats verds. És curiós que al Nord de l'estret de Gibraltar la terra estigui seca fins casi passat València i en canvi al Sud no semblin patir problemes d'aigua. D'altre banda, als costats de la carretera sempre hi havia nens saludant, homes pasturant patits ramats d'ovelles o cabres o gent simplement esperant que s'aturés un taxi, tots ells de la marca Mercedes, antics i plens a rebentar. Arribant a Fez el paisatge es va tornar més àrid i van començar a aparèixer carretes o burros carregats amb bidons d'aigua i nens que els guiaven. Fez està situat en una gran planura davant dels Atlas nevats. Té una gran medina que vàrem visitar ahir i avui, amb carrers de suau pendent tots ells plens de botiguetes, artesans treballant la pell, el llautó o altres materials, alguna mesquita i madrassa (allà on educaven els joves segons les costums i lleis islàmiques). Vàrem visitar la madrassa de Bou Inania que en un sol pati conté un art tan exquisit i detallista que podria ser l'envejar de l'Alhambra. Els carrers de la medina no estaven tan nets com a Chefchaoen, tot i que vàrem observar algun burro carregat d'escombraries dirigint-se cap a les afores. D'altre banda, a les entrades de la medina també hi ha guies no oficials que es fan pesats per intentar vendre't una visita guiada però, amb una mica de paciència, te'ls poden treure de sobre educadament. Avui també hem visitat l'altre medina de Fez, anomenada semi antiga, on hem pres el tradicional te a la menta mentre ens intentaven vendre unes catifes; i hem anat a dinar a la ciutat nova, bulliciosa i atrafegada com una ciutat europea, tot i que en un entorn àrab. Per menjar m'he demanat una tagine de pollastre amb prunes, deliciosa. L'Alexandra, que és bastant llepafils, l'ha provat i també l'ha trobat bona, de manera que s'ha atrevit a demanar-se una tagine de verdures. A la tarda hem anat a caminar per les afores de la muralla on hem conegut uns simpàtics argentins que curiosament vivien a Barcelona, on regentaven un Bar. Al vespre, els nostres veïns de l'aparcament (una autocaravana amb matrícula de suïssa) han copejat la nostre porta. Han resultat ser un Alemany i una Filipina que s'han alegrat molt de conèixer l'Alexandra, ja que Romania (d'on ella és originària) és un país que havien visitat tres vegades i del qual estaven enamorats. A la matinada, l'Alexandra ha tornat a maleir, per tercera nit consecutiva, les pregaries de les mesquites que puntualment ressonen a les cinc i deu minuts per tota la ciutat sobreposant-se les melodies entre sí. Jo ja m'hi havia acostumat en altres viatges (al Marroc, Tanzània i Índia) i m'acaben molestant més els renecs de l'Alexandra que les eixordadores recitacions. Meknes (veure sobre mapa) 15/03/2007:
Al sortir de Fez direcció a Meknes, hem parat a una gasolinera a demanar aigua per l'autocaravana i el propietari de la gasolinera ens n'ha ofert a canvi de carregar diesel. Mentre esperàvem hem iniciat una conversa sobre la situació del Marroc. Li he comentat que el país sembla segur i que els habitants semblen preocupats pels turistes: tinc la impressió que si algun lladregot s'atreveix a robar un estranger en una medina, els comerciants i transeünts l'intentaran caçar per tots els medis. M'ha preguntat sobre el nostre viatge i llavors li he explicat el projecte de prendre el pol al món que realitzem durant el viatge i li he proposat d'entrevistar-lo pel projecte. En Yusef opinava que el principal problema del món era el terrorisme. Els estats n'haurien de trobar la solució, de totes maneres ell podria col·laborar donant feina a la gent. Hi ha gent que no té res que pensa que el suïcidi per la religió és la millor opció enfront la vida. El principal problema del Marroc és social, tot i que estan millorant gracies al govern. De totes maneres s'hauria d'invertir més en educació. En Yusef es considera feliç perquè viu en un país estable. Si tothom fos més feliç ell també ho seria. El secret de la felicitat és estimar la gent del teu voltant. En arribar a Meknes, hem aparcat a una gran plaça i després de dinar hem sortit a passejar, cap al sud, per carrers sense cap mena de d'interès, amb les botigues tancades i la gent estranyada de la nostra presència. Finalment ens hem adonat que estàvem mal posicionats en el mapa i que la medina i monuments interessants estaven situats al nord. Apart de la transcorreguda medina, no més interessant que la de Fez, hem visitat el mausoleu de Moulay Ismail, un impressionant recinte amb exquisit i finíssim art comparable al de la madrassa de Bou Inania o del mateix Alhambra. Tot i que ja havia estat al Marroc uns deu anys enrere, no recordava aquests monuments amb aquestes meravelloses sanefes, gravats i pintures geomètriques, que omplien cada centímetre quadrat de les parets i sostre. ‹ Anterior (16/01/2007) MES Següent (2007-03-17)› ‹ Anterior (2010-06-01 - US) PAÍS Següent (2010-06-15 - US)› |
|
