| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (20/10/2006) MES Següent (2006-12-19)› ‹ Anterior (2006-11-15 - Germany) PAÍS Següent (2006-11-28 - Spain)› France Versailles (veure sobre mapa) 23/11/2006:
El dijous al matí plovisquejava i feia vent, malgrat tot hem sortit a admirar el palau i els jardins de Versalles. Hi havia moltes parts en obres, lògicament aprofitant que hi ha pocs turistes a l’hivern. Malgrat tot, els japonesos no hi faltaven. Després ens hem dirigit cap a Rouen, que hem visitat a la tarda. És una ciutat preciosa, amb carrers empedrats, cases amb estructures de fusta a la vista, galeries, botigues d’antiguitats, boniques esglésies, una magnífica catedral que em recordava la de Barcelona i molta història. Rouen és la ciutat on la heroïna de 19 anys anomenada Joana d’Arc va morir cremada al 1431, acusada d’heretgia durant la guerra dels cent anys. St. Malo (veure sobre mapa) 25/11/2006:
Ahir vàrem arribar a la costa nord de Normandia, a les platges on les tropes aliades van desembarcar el dia 6 de juny de 1944, el famós dia D. En concret vàrem visitar el petit poble d’Arromanches, on durant el desembarcament aliat van construir un immens port artificial flotant. Durant els tres mesos posteriors al dia D, 2,5 milions d’homes, 500,000 vehicles i 4 milions de tones d’equipament van desembarcar en aquest port artificial. Actualment encara queden alguns immensos blocs de ciment i metall flotant a la llunyania i alguns altres barats a la platja. Al voltant del poble hi cingles escarpats defensats per antics bunquers que recorden lo complicat que va ser el desembarcament i el gran nombre de baixes que van suportar els aliats. A la tarda vàrem visitar el bonic poble de Bayeux, el primer poble que va ser alliberat per les tropes aliades. Hem passat la nit en una àrea de descans de l’autopista. L’àrea es trobava en una elevació on el vent bufava molt fort, tan que en alguns moments pensàvem que s’enduria la Hymer amb nosaltres a dins. En despertar-nos hem seguit la marxa cap al Mont St. Michel. Hem parat en un petit poble per fer unes fotos de lluny al Mont St. Michel. Mentre enfocava he sentits els miols d’un gatet desesperat. He buscat entre les herbes i he trobat un gatet, que en veure’m ha fugit corrents. S’ha amagat en una canonada on ha seguit miolant. Però finalment, incitat per l’Alexandra, he aconseguit caçar-lo. El gatet estava moll i tremolava de fred. També ha demostrat tenir molta gana quan li hem donat una mica de llet amb pa. Ens hem entendrit. Ens l’haguéssim emportat, però ha de ser força complicat viatjar amb un animal. D’altre banda, els meus pares tenen masses gats a la masia on viuen. L’hem deixat menjant el pa sucat amb llet amb l’esperança que trobés la seva mare més tard. De lluny, el Mont St. Michel ofereix una visió màgica. Sobre una immensa planícia que periòdicament queda parcialment inundada per la marea s’enlaira un bonic poble i una abadia emmurallats. L’única manera d’arribar al Mont St. Michel és a través d’una carretera elevada sobre la planícia, al final de la qual hi ha un immens aparcament de pagament. Hem passejat per sobre les muralles enclavades a la roca que sobresurt de la sorra, i pels carrers del poble plens de botigues i restaurants molt cars, i plens de turistes malgrat ser hivern. A la tarda hem anat cap a St. Maló a través d’una petita carretera que creuava diversos pobles amb cases de pedra. Hem arribat a la població al fosquejar, avançant per un carrer molt llarg sense cap atractiu. Però finalment hem descobert perquè St. Maló és un de les principals destinacions turístiques a la Bretanya. Al final d’una bonica platja reposa una petita fortificació, un poble envoltat per unes poderoses muralles i un gran port d’embarcacions esportives. La marea estava baixa i hem pogut caminar fins a la fortificació. Després hem caminat pel bonic poble d’estil britànic i per les seves muralles. Spain San Sebastian (veure sobre mapa) 28/11/2006:
Diumenge vàrem fer molts pocs quilometres i no vàrem visitar cap poble o ciutat. Vàrem estar tot el matí conversant sobre alguns canvis que havíem d’afrontar abans d’iniciar el viatge a l’Àfrica. A la tarda vàrem estar conduint direcció La Rochelle, però no hi vàrem arribar perquè l’Alexandra va començar a tenir un fort mal de cap i va preferir que ens aturéssim a un petit poble. Dilluns vàrem visitar La Rochelle, un antic port que antigament estava defensat per una gran cadena que privava l’entrada de vaixells enemics. Actualment resten les dues torres a l’entrada del port entre les quals es subjectava la cadena. La resta del poble és interessant, amb moltes arcades de pedra, cases també de pedra o pintades de blanc,... L’arquitectura cada vegada és més similar a la de la meva terra. A la tarda vàrem seguir el camí cap el sud. Teníem planejat d’aturar-nos a Bordeaux per a visitar la ciutat, però finalment vàrem decidir seguir el viatge. Ja feia alguns dies que visitàvem pobles i ciutats sense tenir-hi cap contacte i es començava a fer una mica avorrit. Els nous indrets visitats no ens aportaven massa res de nou. D’altre banda, després de visitar els bonics paratges del Mont de Sant Michel i St. Maló la resta de pobles semblen perdre tot l’encant. Avui teníem també teníem pensat d’aturar-nos a Bayonne però al final no ho hem fet, amb la intenció d’entrar aviat a Espanya per a trucar als meus pares i amics que ja estava arribant. I també per a visitar amb més calma San Sebastian (o Donostia en Euskera). Ja havia estat a San Sebastian. L’anterior vegada era un dia assolellat que va coincidir amb una manifestació de suport a la banda terrorista ETA. Avui, el dia estava ennuvolat i San Sebastian més tranquil. Només el mar semblava trencar la tranquil·litat amb onades d’un o dos metres que alguns surfistes intentaven aprofitar. De totes maneres, el mar a la famosa platja de la Concha estava molt calmat, ja que està tancat en una gran badia. Apart de passejar pel passeig marítim també vàrem passejar pel bonic casc antic al peu del mont Urgull. Mentre estava fent unes fotos de la plaça de la constitució se’m va apropar un home d’entre un grup de sense-sostre i em va començar a donar conversa. Em va explicar que havia viatjat una mica per tot Europa i que ara tornava a estar a la seva terra natal. Li vaig preguntar si era complicat viure al carrer i em va comentar que depenia del temps. Finalment em va demanar que li fes una foto i que en arribar a casa li enviés a la seva filla que es deia Ainhoa. Em vaig acomiadar d’ell lliurant-li unes monedes i tornant a l’Alexandra que feia minuts que m’estava reclamant. Vic (veure sobre mapa) 29/11/2006:
Avui hem visitat l’empresa Zalba Caldú a Saragossa que ens ha estat esponsoritzant tot aquest temps i s’han ofert de seguir-nos esporitzant durant la travessa Africana. Ha estat una reunió molt cordial. Ens han presentat totes les assegurances i assistència (entre ella sanitària) que ens podien oferir. Després de dinar amb ells hem seguit el camí cap a casa, Vic. Està bé viatjar pel teu propi país amb algú estranger perquè et fa notar aspectes que fins llavors no havia donat importància, com les moltíssimes pintades a la carretera: “viva ETA”, “ETA asesinos” , “viva cuba comunista”, “no votes VCT” (no sé qui són), i un tot seguit de símbols nazis i anarquistes. Finalment, quan estàvem creuant els Monegros, una regió casi desèrtica, l’Alexandra m’ha fet fixar en la gran quantitat de camions que circulaven. En pocs minuts n’hem comptat cent i només deu cotxes. Deu cotxes circulant, perquè carregats als camions n’hi havia molts mes. Hem sigut circulant unes hores més, per carreteres més conegudes, fins que finalment hem arribat a casa els meus pares. Amb una forta abraçada hem finalitzat aquesta primera part del viatge. Ara deixaré el diari en blanc fins a la següent etapa, molt més emocionant: Àfrica! ‹ Anterior (20/10/2006) MES Següent (2006-12-19)› ‹ Anterior (2006-11-15 - Germany) PAÍS Següent (2006-11-28 - Spain)› |
|
