| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (21/09/2009) MES Següent (2009-11-20)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› Turkey Ankara (veure sobre mapa) 22/10/2009:
La següent parada després del mont Nemrut va ser la bonica Cappadocia, la qual ja havíem visitat l’anterior vegada. Ens hi vàrem estar uns dies a, però pràcticament no fent res, passant bona part del dia connectats a Internet, apart de dedicar un matí a caminar per les muntanyes i un altre a reunir-nos amb un home de couchsurfing, en Zili Kilim. En Zili havia viscut bona part de la seva vida a França, permetent-lo d’analitzar la societat turca amb una altre perspectiva. Explicava que a Turquia la gent és molt hospitalària, tot i que a vegades això pot ser un problema, per exemple, al visitar al seva família conduint durant 24 hores, els amics o familiars no tenen en compte el seu cansament i el manten despert durant 24 hores més. De fet, la seva mare encara està preocupada per ell, que ja té 40 anys, i sempre ha de vigilar el què fa per tal de no enfadar a la família. En qualsevol cas, en Zili criticava molt més agudament la soledat en la que la gent viu a Europa i França en particular. Per exemple, la seva xicota es va negar a anar a demanar sal a uns veïns la primera vegada que ell va arribar a França i va haver de cuinar sense aquest essencial ingredient. D’altre banda, a França, la gent paga masses taxes, limitant-los la llibertat individual, juntament amb les lleis, economia,... Després de passar un dia a la Fiat canviant el vidre frontal de l’autocaravana, ens vàrem arribar a Ankara on volíem canviar una bateria que encara estava en garantia i trobar-nos amb un amic. Malauradament no ens vàrem poder trobar amb l’amic i la bateria no la vàrem poder canviar a l’instant, havent d’esperar sis dies a que fessin totes les proves corresponents. Durant aquesta espera, vàrem deixar passar el temps mentre estàvem aparcats a un gran centre comercial d’on obteníem Internet wifi. Actuàvem com si ja s’hagués acabat el viatge, o com si després d’un llarg estiu, ara no tinguéssim altre opció que hibernar. En qualsevol cas, tampoc vàrem estar inactius, doncs també vaig passar forces hores corregint el diari de fa quatre anys enrere, quan viatjava per Europa, amb la vista posada a una futura possible publicació. Romania Brasov (veure sobre mapa) 18/11/2009:
A Brasov, a casa dels avis de l’Alexandra, hem seguit hibernant durant tres setmanes més, sobretot pel fred intimidant del carrer. De totes maneres, a diferència dels ossos que també hibernen, nosaltres no hem parat de menjar els deliciosos plats tradicionals romanesos i pastels que cuinava l’àvia, i al final hem engreixat uns 5 quilos cada un. I a diferència dels ossos, també hem sortit en algunes ocasions a passejar per Brasov i les muntanyes dels voltants acompanyats pels dos germans petits de l’Alexandra. Apart d’això, i de les ocasionals sortides al dentista (a Romania és molt més econòmic que a Espanya) i del canvi de l’aigua del radiador del motor (no hi havia posat anticongelant des de que havia recarregat l’aigua a Àfrica), hem passat forces dies tancats a casa, reescrivint diari d’Europa que una editorial em vol publicar, trucant a editorials per a publicar la meva novel•la escrita a l’Índia, pensant les preocupacions financeres que hauré de començar a tenir un cop arribat a casa i seguint les properes eleccions presidencials a Romania, les quals són molt disputades, amb les botigues penjant cartells dels favorits i amb afiliats passant per les cases i regalant publicitat i llumins (segons l’àvia de l’Alexandra per a auto-cremar-te si no guanya el teu favorit). I finalment, malgrat la tristesa de l’Alexandra, al cap de tres setmanes en família hem marxat, tot i que abans s’ha pogut complir el desig de l’Alexandra de celebrar l’aniversari de la seva àvia, curiosament l’únic dia de tot el calendari romanès, qual els familiars i amics es dones dos petons a la galta. ‹ Anterior (21/09/2009) MES Següent (2009-11-20)› ‹ Anterior (2009-09-26 - Iran) PAÍS Següent (2009-11-18 - Romania)› |
|
