| |
| Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (23/12/2008) MES Següent (2009-02-21)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› India Agonda (veure sobre mapa) 20/02/2009:
Efectivament, la platja d’Agonda és excel•lent per a aparcar l’autocaravana, un dels millors indrets del món on acampar. Al sud del petit poble d’Agonda, no excessivament corromput pel turisme, hi ha un gran descampat sota unes palmeres i davant una platja deserta. Quan hi vàrem arribar ja hi havia una dotzena d’autocaravanes i tot terrenys d’altres europeus de diferents nacionalitats, doncs la platja d’Agonda s’ha convertint en el punt de trobada dels viatgers amb cotxe a l’Índia. Va anar molt bé trobar-nos amb alguns d’ells per intercanviar idees i escoltar altres projectes de viatge. Alguns estaven decidits a embarcar els seus cotxes cap a Malaysia o Singapure pagant 1000 o 2000 euros, i després Austràlia (per a continuar amb Amèrica o Europa, doncs no es poden vendre vehicles estrangers a Austràlia); altres simplement tenien previst de viatjar uns quants anys més entre la India i Nepal (6 mesos a cada país); i molts pocs pensaven fer com nosaltres, deixar el cotxe al Nepal per a viatjar una temporada pel Sud-est asiàtic sense vehicle. Quan vàrem arribar a la platja d’Agonda, teníem intenció de quedar-nos una setmana, o màxim dues, per a relaxar-nos en aquest idíl•lic indret. De totes maneres, alguns viatgers ja ens havien avisat que la platja d’Agonda és traïdora, doncs sempre dius que marxaràs en breu i mai marxes. I efectivament, només havia passat mitja setmana i ja vaig començar-me a fer la idea de descansar una temporada més llarga, unes sis setmanes (el màxim, per a no tenir masses problemes amb el cotxe a Índia), abans de seguir amb el viatge. Li vaig plantejar a l’Alexandra de fer unes bones vacances del viatge i naturalment va acceptar. Des del inici del viatge per a Europa i després Àfrica i Orient Mitjà, m’ha agradat parlar molt amb la gent i intercanviar idees, sobre els problemes del món i la seva regió, però també sobre les seves religions i filosofies. Al llarg d’aquests tres anys de viatge les meves creences han anat evolucionant, acabant madurant en unes conviccions.. Feia temps que pensava d’escriure un llibre plantejant les meves idees i conviccions una vegada finalitzat el viatge, quan tingués recopilada molta més informació. Però, unes setmanes abans d’arribar a Agonda, vaig començar a sentir que havia arribat l’hora de començar a escriure-les, en forma de novel•la i no pas d’assaig. Quan vàrem arribar a Agonda, ja portava unes quantes pàgines escrites, les quals tenia intenció de multiplicar en nombre al llarg de les següents setmanes. I efectivament, he estat dedicant un promig de 8 o 10 hores escrivint, deixant escrites al final d’aquestes sis setmanes un centenar de pàgines o l’equivalent a un 80% de tota la feina. A partir d’ara, els següents mesos seguiré amb l’escriptura a estones lliures, amb la intenció d’intentar publicar la novel•la al tornar a Europa (si hi ha sort amb les editorials). De totes maneres, a part de les 8 o 10 hores d’escriptura, també han sobrat moltes hores per a gaudir d’aquest paradís on ens trobàvem. Cada matí ens despertàvem amb el soroll de les onades del mar. Un parell d’hores més tard arribava un home que venia pastes i galetes per a esmorzar. Jo acostumava a esmorzar a dins l’autocaravana, llegint a l’ordenador, mentre l’Alexandra ho feia a l’hamaca que havíem comprat i penjat entre dues palmeres. Forces dies vàrem nedar al mar, jugant amb les onades amb un matalàs de plàstic o nedant fins a una roca propera. Molts dies sortíem a passejar per la platja fins a un restaurant on servien tali (un plat molt típic i econòmic d’Índia), o bé ens trobàvem amb alguns amics que hi havia pel poble. Cada tarda hi havia una preciosa posta de sol, que acostumàvem a contemplar estirats o asseguts a l’hamaca. Algun vespre ens reuníem per sopar prendre algunes cerveses amb altres viatgers. I a la nit ens adormíem sota la llum de la lluna i gaudint de la fresca el vent de mar, que bufava a totes hores. Només hi havia un inconvenient en aquest paradís, els indis que arribaven al fi de setmana amb autobusos, carregats de cervesa i amb la música a tot volum, que trencaven la tranquil•litat que havíem gaudit entre setmana. ‹ Anterior (23/12/2008) MES Següent (2009-02-21)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› |
|
