|
Qui som | >> Diari << | Diari d'Alex | Fotos | Projecte | Respostes | Videos | Qüestionari | itinerari | sponsors | Altres viatgers | Col·labora | Contacte |
Diari Aquest és el diari d'en Jan. Si voleu rebre aquest diari setmanalment per correu electrònic, escriviu el vostre mail al formulari de contacte.
‹ Anterior (26/12/2008) MES Següent (2009-02-24)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› India Agonda (veure sobre mapa) 20/02/2009: Efectivament, la platja d’Agonda és excel•lent per a aparcar l’autocaravana, un dels millors indrets del món on acampar. Al sud del petit poble d’Agonda, no excessivament corromput pel turisme, hi ha un gran descampat sota unes palmeres i davant una platja deserta. Quan hi vàrem arribar ja hi havia una dotzena d’autocaravanes i tot terrenys d’altres europeus de diferents nacionalitats, doncs la platja d’Agonda s’ha convertint en el punt de trobada dels viatgers amb cotxe a l’Índia. Va anar molt bé trobar-nos amb alguns d’ells per intercanviar idees i escoltar altres projectes de viatge. Alguns estaven decidits a embarcar els seus cotxes cap a Malaysia o Singapure pagant 1000 o 2000 euros, i després Austràlia (per a continuar amb Amèrica o Europa, doncs no es poden vendre vehicles estrangers a Austràlia); altres simplement tenien previst de viatjar uns quants anys més entre la India i Nepal (6 mesos a cada país); i molts pocs pensaven fer com nosaltres, deixar el cotxe al Nepal per a viatjar una temporada pel Sud-est asiàtic sense vehicle. Quan vàrem arribar a la platja d’Agonda, teníem intenció de quedar-nos una setmana, o màxim dues, per a relaxar-nos en aquest idíl•lic indret. De totes maneres, alguns viatgers ja ens havien avisat que la platja d’Agonda és traïdora, doncs sempre dius que marxaràs en breu i mai marxes. I efectivament, només havia passat mitja setmana i ja vaig començar-me a fer la idea de descansar una temporada més llarga, unes sis setmanes (el màxim, per a no tenir masses problemes amb el cotxe a Índia), abans de seguir amb el viatge. Li vaig plantejar a l’Alexandra de fer unes bones vacances del viatge i naturalment va acceptar. Des del inici del viatge per a Europa i després Àfrica i Orient Mitjà, m’ha agradat parlar molt amb la gent i intercanviar idees, sobre els problemes del món i la seva regió, però també sobre les seves religions i filosofies. Al llarg d’aquests tres anys de viatge les meves creences han anat evolucionant, acabant madurant en unes conviccions.. Feia temps que pensava d’escriure un llibre plantejant les meves idees i conviccions una vegada finalitzat el viatge, quan tingués recopilada molta més informació. Però, unes setmanes abans d’arribar a Agonda, vaig començar a sentir que havia arribat l’hora de començar a escriure-les, en forma de novel•la i no pas d’assaig. Quan vàrem arribar a Agonda, ja portava unes quantes pàgines escrites, les quals tenia intenció de multiplicar en nombre al llarg de les següents setmanes. I efectivament, he estat dedicant un promig de 8 o 10 hores escrivint, deixant escrites al final d’aquestes sis setmanes un centenar de pàgines o l’equivalent a un 80% de tota la feina. A partir d’ara, els següents mesos seguiré amb l’escriptura a estones lliures, amb la intenció d’intentar publicar la novel•la al tornar a Europa (si hi ha sort amb les editorials). De totes maneres, a part de les 8 o 10 hores d’escriptura, també han sobrat moltes hores per a gaudir d’aquest paradís on ens trobàvem. Cada matí ens despertàvem amb el soroll de les onades del mar. Un parell d’hores més tard arribava un home que venia pastes i galetes per a esmorzar. Jo acostumava a esmorzar a dins l’autocaravana, llegint a l’ordenador, mentre l’Alexandra ho feia a l’hamaca que havíem comprat i penjat entre dues palmeres. Forces dies vàrem nedar al mar, jugant amb les onades amb un matalàs de plàstic o nedant fins a una roca propera. Molts dies sortíem a passejar per la platja fins a un restaurant on servien tali (un plat molt típic i econòmic d’Índia), o bé ens trobàvem amb alguns amics que hi havia pel poble. Cada tarda hi havia una preciosa posta de sol, que acostumàvem a contemplar estirats o asseguts a l’hamaca. Algun vespre ens reuníem per sopar prendre algunes cerveses amb altres viatgers. I a la nit ens adormíem sota la llum de la lluna i gaudint de la fresca el vent de mar, que bufava a totes hores. Només hi havia un inconvenient en aquest paradís, els indis que arribaven al fi de setmana amb autobusos, carregats de cervesa i amb la música a tot volum, que trencaven la tranquil•litat que havíem gaudit entre setmana. Gokak (veure sobre mapa) 22/02/2009: La nostra següent destinació després de les sis setmanes de relax a Goa és Hampi, però de camí ens hem proposat de visitar altres punts d’interès. En qualsevol cas, abans de res ens vàrem aturar a Panaji, la capital de Goa, on m’havien enviat uns nous documents pel cotxe. Desprès varem començar a enfilar la carena muntanyosa que separa l’estat de Goa de Karnataca, mentre jo intentava animar la triplement decepcionada Alexandra. L’Alexandra estava trista per abandonar la tranquil•la platja d’Agonda que havíem gaudit durant 6 setmanes. Però molt més trista estava per la possibilitat que ha sorgit de vendre’m l’autocaravana a l’Índia per un bon preu, tot i que aquesta opció pot ser remota per la dificultat de fer els papers. Finalment, a l’Alexandra li desagradava la següent visita que tenia planejada, una ONG que opera en un poblet perdut a les polsegoses planícies de l’estat de Karnataca. Avui al matí he trucat a AR Patil abans d’entrar a l’autopista i hem quedat més tard a un punt determinat, des d’on ens ha guiat per petites carreteres mig asfaltades i de terra fins a la ONG Birds que el seu pare va crear al 1980. En Patil ens va explicar que Birds està finançada principalment pels diferents governs de l’Índia i per diverses ONGs internacionals, entre elles UNESCO Japó i la Fundació Bill and Melinda Gates. Entre les seves activitats està l’educació tècnica a grangers i elemental a nens de les àrees rurals. També tenien un interessant projecte de classificació de plantes medicinals, i altres de prevenció sida, microfinançament,... Després de visitar una interessant granja de cucs de seda, en Patil em va comentar que voldrien rebre voluntaris estrangers per ajudar-los en les tasques d’educació (elemental, tècnica, informàtica,...). (Em va donar la sensació que els voluntaris seran molt ben tractats, per tant us animo a contactar en Patil si esteu interessats a ser voluntaris a l’Índia: ar.patil2[arroba]gmail.com). En visita i visita per la ONG, en Patil em va explicar que la revolució verda del 1996, que va introduir híbrids, va obligar a utilitzar molts fertilitzants que han tornat la terra massa alcalina i contaminada, per això, el govern indi està potenciant l’agricultura ecològica, tot i que no suficientment. També va explicar que al 1970 el govern va promulgar una llei en el qual va donar la propietat de la terra a qui la treballava, finalitzant els grans latifundis existents fins llavors. Per aquest motiu, a la regió no hi ha massa diferències entre castes a l’hora de posseir la terra, tot i que els Bramans (la casta més alta), acostumen a tenir terres molt més extenses i bones gracies als seus ardits i enganys. De fet, en Patil no mostrava gaire simpatia amb els Bramans, de qui comentava que van ser els creadors dels sistemes de castes, afeblint la societat i permetent la expansió del islam per l’Índia. En qualsevol cas, les diferències entre les castes es van extingint a l’Índia, les escoles són mixtes, tothom és amic de tothom,... Únicament es mantenen els casaments entre membres de la mateixa casta, una tradició impossible d’extingir pel moment. ‹ Anterior (26/12/2008) MES Següent (2009-02-24)› ‹ Anterior (2009-08-29 - Nepal) PAÍS Següent (2009-09-19 - Pakistan)› |
|